Text: Plataforma en Defensa de l’Ebre
El Pla hidrològic nacional (PHN) que es va aprovar l’any 2000 tenia previst un transvasament del riu Ebre de 1.080 hm3/any cap a la costa mediterrània (pel nord fins a Barcelona i pel sud fins a Almeria) per atendre la creixent demanda d’aigua del regadiu intensiu i el projectat desenvolupament immobiliari i turístic de tota la zona. Les afectacions ambientals, socials i econòmiques que suposava aquest transvasament van generar una forta oposició ciutadana de tota la conca i especialment a les Terres de l’Ebre i al Pirineu aragonès (com a zones més afectades), amb el suport de la comunitat científica.
Aquesta forta oposició ciutadana va fer que el 2004 el macroprojecte de gran transvasament fos derogat, però no es van derogar les més de vuit-centes obres recollides en l’annex II del PHN. Moltes d’aquestes obres continuen alimentant una expectativa insostenible de nous regadius similar a la del PHN. En particular a la conca de l’Ebre, més de 300.000 noves hectàrees, que requeririen dues vegades els cabals del derogat transvasament de l’Ebre.
Per això, encara que la derogació dels grans transvasaments projectats va ser un èxit molt positiu, entenem que la Nova Cultura de l’Aigua no s’està aplicant i que continua imperant la vella cultura del consum exacerbat i insostenible que no té en compte que l’aigua és un recurs finit.