El mar d’Aral, que va ser el quart llac més gran del món, s’ha reduït fins a gairebé desaparèixer a causa de la desviació del cabal dels rius tributaris, l’Amu Daria i el Syr Daria, per tal de conrear cotó en llunyans territoris de secà. Ciutats que en un altre temps van ser bulliciosos ports comercials que vivien de l’Aral són avui al bell mig d’un desert de sal, a centenars de quilòmetres de la costa. La insalubritat de la zona provoca greus problemes en la població i les taxes de mortalitat infantil estan entre les més elevades del món. La imatge dels vells vaixells encallats al desert s’ha convertit en el paradigma del desastre ambiental i humà provocat per l’ús irracional de l’aigua.
Mar d’Aral · Uzbekistan: un desert de sal davant dels ulls
This entry was posted in Degradació d’ecosistemes aquàtics i fam. Bookmark the permalink.





















