Text: Albert Recio, professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona
Foto: Pipa Álvarez, Enric Font. Miguel López i Rubén Pérez
Aquesta lluita va ser desenvolupada pel moviment veïnal a diversos barris de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En els seus orígens, es va alçar en contra de l’increment abusiu d’impostos en el rebut de l’aigua, alguns dels quals no estaven relacionats amb el cicle de l’aigua.
A més de múltiples manifestacions i mobilitzacions, va destacar la negativa a pagar la part corresponent a aquests impostos en la factura de l’aigua.
La reflexió del mateix moviment al llarg del conflicte va donar lloc a una proposta de canvi en el model tarifari orientada a garantir un cost assequible per als consums bàsics i penalitzar els consums excessius.
També va desenvolupar una cultura de l’estalvi. En aquests moments, Barcelona és una de les ciutats amb menor consum d’aigua en relació amb altres grans urbs (110 litres per persona i dia).
La lluita va acabar amb una victòria parcial. Les taxes que corresponen a la part del servei que no està privatitzat es van adequar a les reivindicacions ciutadanes (rebut per trams, ponderació segons habitants per domicili); però la part que depenia pròpiament de l’empresa privada AGBAR no es va tocar.
El moviment va servir per posar en primer terme la necessitat de tenir una política tarifària socialment i ambientalment més justa.
