Text: Dani Boix Masafret, Albert Ruhí Vidal i Sergi Solá
Els embassaments del seu tram mitjà i el desproporcionat transvasament que pateix fan que el riu Ter canviï radicalment. Són dos rius diferents, amb problemes diferents; aigües amunt dels embassaments, per contaminació, i aigües avall, per manca de cabals.
L’actual ramaderia intensiva que es practica a la comarca d’Osona comporta un consum espectacular d’aigua i genera un excés de purins que els sòls agrícoles no poden absorbir. En pocs anys, s’ha substituït la cultura pagesa pel peonatge, i el cicle de criança del porc s’ha reduït a la meitat amb pinsos de laboratori. Es deixen de produir fems tradicional i es passa a produir purins líquids, que contaminen els aqüífers subterranis. Fins i tot si s’aconsegueix canviar el model productiu, aquests aqüífers trigaran dècades a recuperar-se.
El transvasament es va iniciar als anys seixanta, però ha estat en l’última dècada quan s’han produït els grans abusos. Des de l’any 1996 fins al 2007 s’ha transvasat el 75% dels cabals del riu, i s’ha ignorat, fins i tot, la legislació vigent i els compromisos de l’Administració. Això ha ocasionat seriosos impactes econòmics, socials i ecològics. De fet, durant els últims quatre anys, hi ha hagut més dies en què s’ha incomplert el cabal mínim del Pla de cabals de manteniment per al Ter a Girona que dies en què s’ha respectat.
