Victòries i solucions

La crisi de l’aigua en el món és conseqüència de la convergència de tres falles crítiques: la crisi d’iniquitat i pobresa, la crisi d’insostenibilitat dels nostres ecosistemes aquàtics i la crisi de governança dels serveis públics sota les pressions privatitzadores.

Davant el vell i arrogant paradigma de “dominació de la naturalesa”, amb les seves estratègies “d’oferta” basades en el negoci del formigó, avui s’imposen noves estratègies d’estalvi, eficiència i conservació. La modernització de regadius i xarxes urbanes, juntament amb l’aplicació de lleis i tecnologies que impedeixin la contaminació i la sobreexplotació de rius i aqüífers, s’imposen en les polítiques més avançades de gestió d’aigües.

Però el repte fonamental no és tant tecnològic, sinó de governança. La lluita contra la privatització dels serveis públics de l’aigua i contra la corrupció il·lumina nous models de gestió pública participativa sota control social, al mateix temps que obre el camí al reconeixement de l’accés a l’aigua potable com un dret humà.

Afortunadament, davant els greus problemes que es deriven d’aquesta crisi global de l’aigua, la mobilització ciutadana obre camins d’esperança en la perspectiva d’un altre ordre mundial que, sens dubte, és possible, senzillament, perquè és necessari.