Drets humans, violència i aigua

L’aigua, vinculada a valors emocionals i territorials, és fàcilment manipulable, tant en la confrontació política partidista, com fins i tot a l’hora de justificar guerres. El control de l’aigua acostuma a ser usat com a eina de poder. Aquest és el cas d’Orient mitjà, on forma part d’una estratègia militar que usa el poble palestí com a ostatge i li imposa condicions de vida inhumanes amb tan sols 107 m3/habitant/any, davant els 2.300 m3/habitant/any que acapara Israel. Al Kurdistan turc, el desplaçament massiu de la població kurda per construir les 22 grans preses del Projecte del sud-est d’Anatòlia (GAP) forma part d’una estratègia militar per debilitar el suport social sobre el terreny a la guerrilla del PKK. Els casos més brutals de transgressió de drets humans en conflictes d’aigües es produeixen en contextos de guerra no declarada. La massacre a mans de l’exèrcit guatemaltec de més de tres-cents maies, majoritàriament dones i nens, que es resistien a ser desplaçats per construir la presa de Chixoy, va ser un dels casos més aterridors. L’assassinat de líders de les comunitats Embera-Katío, com Kimi Pernía, que es negaren a deixar les seves terres a l’Alto Sinú (Colòmbia), davant les preses d’Urrá I i II, és un altre exemple. Guerres no declarades que s’usen per atropellar impunement drets humans de comunitats indígenes i camperoles en benefici d’empreses i terratinents.